lunes, 5 de julio de 2010
Un altre de canya doble: el FAGOT
L'aprenent de bruixot. Coneixes aquesta cançó? On l'has sentida? El fagot que veuràs pertany a la família de vent-fusta.
OBOÈ.
"L'oboè de Gabriel" és un tema de la pel·lícula "La Missió". Aquesta música composta per Ennio Morricone ens permet sentir la bellesa tímbrica d'aquest instrument de vent-fusta i llengüeta doble.
SAXÒFON ALT.
Kenny G és el famós saxofonista que interpreta aquest concert. El saxo és, com el clarinet, un instrument de vent-fusta de canya simple. Aquest instrument va néixer cap a l'any 1.840 de la mà d'Adolf Sax.
CLARINET.
El clarinet és un instrument de vent-fusta i canya simple. La peça que escoltareu és "El vol del borinot" de Rimsky Korsakov.
FLAUTA TRAVESSERA.
Coneixeu aquesta cançó? Segur que sí, però aquesta versió és amb flauta travessera i beatbox. La flauta travessera és un aeròfon (instrument de vent) de bisell.
PIANO.
Això és el concert núm. 1 per a piano i orquestra de Tchaikovsky. En aquest concert el pianista era un jove de tan sols 17 anys. El piano és un instrument de corda percudida.
Guitarra.
La guitarra és un instrument de corda polsada o pinçada i té una gran tradició a Espanya. Havieu vist mai tantes guitarres juntes?
Contrabaixos.
Aquí sentireu un parell de contrabaixos amb una miqueta d'humor. Com podeu escoltar, aquest és l'instrument més greu de corda fregada.
El cant dels ocells.
Aquí teniu "el cant dels ocells" una peça de Pau Casals per a violoncel. Aquesta que sentiu aquí és una versió de Steven Isserlis.
Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del Franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta cançó, amb acompanyament d'orquestra, el Cant dels ocells esdevingué un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya.
VIOLA.
Aquí teniu la sonta núm. 6 per a viola de Haendel. Fixau-vos que el so és un poc més greu que el del violí i té un toc més "dolç".
VIOLÍ.
Aquí teniu un violonista interpretant una de les peces més virtuoses i conegudes per aquest instrument: el caprici núm. 24 de Nicolo Paganini. Paganini va ser un gran virtuós del violí en el s. XIX.
domingo, 4 de julio de 2010
Plácido Domingo: Tenor.
La veu masculina més aguda és la de tenor. Aquí tenim un magnífic exemple: Plácido Domingo, interpretant Granada, d'Agustín Lara.
Ewa Podles: contralt.
Aquesta ària de l'òpera Rinaldo de Handel està interpretada per Ewa Podles una reconeguda contralt. La contralt és la veu femenina més greu.
Teresa Berganza: mezzosoprano.
La veu de mezzosoprano és la veu femenina intermitja ja que té una tessitura entre la soprano(aguda) i la contralt(greu).
Sonata de Mozart.
Aquesta sonata de Mozart té una textura de melodia acomanyada. Una melodia acompanyada no és més que una melodia amb acompanyament harmònic i/o rítmic.
CANTICORUM IUBILO
Aquesta peça del compositor G.F. Haendel té una textura homofònica que li dóna grandiositat i amplitud. Totes les veus fan el mateix ritme i la mateixa lletra.
Al Mayurqa
Aquí teniu un grup de música tradicional molt conegut a Mallorca. És diu Al Mayurqa. Com podeu escoltar la lletra té un caràcter reivindicatiu. Hi podeu veure la Ximbomba tocada per en Biel Majoral.
INSTRUMENTS TRADICIONALS A LES ILLES BALEARS.
INSTRUMENTS TRADICIONALS
A LES ILLES BALEARS
Els instruments musicals que acompanyen la nostra música balear són:
1.INSTRUMENTS DE VENT
1.1Xeremies
Instrument de vent-fusta . Consten d’un sac o sarró de pell de cabrit o d’anyell que s’omple d’aire; el bufador que és un tub curt de fusta per omplir el sac d’aire; el grall, llarg i amb forats, conté la canyeta doble que vibra al pas de l’aire; i el baix pedal, un tub, el més gran i llarg, sense cap forat, que serveix per donar la nota tònica, greu i sostinguda, mentre sona l’instrument, per acompanyar la melodia del grall. Les xeremies s’adornen amb flocs, teles de colors, anells de metall brunyit i flors.
1.2Flabiol
Instrument de vent-fusta (bisell). És un petit instrument de fusta compacta, d’uns 24 cm de llarg, que emet sons molt aguts i pot donar totes les notes de l’escala, fent servir les dues mans. Té 5 forats a la part davantera i 2 o 3 a la de darrera
El flabiol es toca per la mateixa persona que toca el tamborino a la colla de xeremiers
1.3Flauta de Bec o Dolça
La flauta de bec, s’ha utilitzat recentment en música popular, ja que degut al seu so dolç i a la seva agilitat, ha donat millors possibilitats que el flabiol ( de menor tessitura i possibilitats tècniques)
2.INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ
2.1Tamborí
Instrument de percussió de so indeterminat. És un petit tambor de fusta flexible, de 25 cm de diàmetre i 21 de profunditat, que es penja verticalment, per mitjà d’una corretja, del braç esquerre o del dit petit del tamboriner el qual copeja amb una maceta que té a la mà dreta. Solen tenir una corda en contacte amb una de les membranes que vibra amb el repiqueig del tamborí. Al voltant té unes cordes que tensen les dues membranes.
2.2Castanyetes
Instrument de percussió de so indeterminat de fusta que porta el ritme dins la música de ball a Mallorca i Menorca.
2.3“Ximbomba” o Simbomba
Instrument de percussió de so indeterminat format per un còssil de fang tapat amb una pell de conill que té inserida en el seu centre una canya que es va fregant (amb la mà humida) produint el so típic que a vegades acompanya al glossat mallorquí.
2.4Guitarra de canya i ossos
Instrument de percussió de so indeterminat format per una filera de canyes que es frega contra una altra canya solta. Es penja al coll de l’instrumentista. N’hi ha d’os.
2.5Castanyeta de canya.
Instrument de percussió indeterminada format per una canya amb una obertura central i laminada en una part de la seva estructura.
2.6Altres: picarol, triangle, culleres, botella, ferrets
Tots aquests, instruments de percussió, molt usats per donat un toc de color tímbric a les cançons.
3.INSTRUMENTS DE CORDA
3.3Bandúrria
Instrument de corda pinçada de 6 cordes dobles que solen puntejar-se amb un plectre. És molt semblant també al llaüt encara que més petit. És típicament espanyol i la seva existència es remunta al s. XVI; no obstant això apareix en alguns països de Llatinoamèrica.
3.4Llaüt
Instrument de corda pinçada de 6 cordes dobles. Antigament tenia el màstil en angle cap enrera (ara rectes). Es toca al igual que la bandúrria amb un plectre.
3.5Guitarra
Instrument de corda pinçada. Té un cos pla i entallat, amb un forat rodó i un mànec amb trasts, al llarg del qual hi ha 6 cordes, subjectades a un extrem per clavilles de cargol i per l’altre a un pont aferrat a la caixa de l’instrument. Els dits de la mà esquerra de l’intèrpret pressionen les cordes en el trast adequat per a produir les notes dessitjades; els de la dreta premen les cordes (amb una pua o amb els dits)
3.6Violí
De recent incorporació a la música popular a mallorca, dóna moltes possibilitats, ja que el seu timbre empasta molt bé amb els demés instruments tradicionals.
3.7Guitarró
Instrument de corda pinçada. Petita guitarra de 4 cordes en forma de gota.
FITXA D’EXERCICIS
1.-Fes un esquema on s’hi reflexin les famílies d’instruments tradicionals i els instruments que les integren.
2.-Classifica els instruments tradicionals que has estudiat en les famílies i subfamílies del tema anterior.
3.-Explica la diferència entre una guitarra, un guitarró, un llaüt i una bandúrria.
4.-Fes un dibuix d’una xeremia indicant-ne les parts i la seva funció.
5.-Explica les diferents parts que tenen un tamborí i una ximbomba.
A LES ILLES BALEARS
Els instruments musicals que acompanyen la nostra música balear són:
1.INSTRUMENTS DE VENT
1.1Xeremies
Instrument de vent-fusta . Consten d’un sac o sarró de pell de cabrit o d’anyell que s’omple d’aire; el bufador que és un tub curt de fusta per omplir el sac d’aire; el grall, llarg i amb forats, conté la canyeta doble que vibra al pas de l’aire; i el baix pedal, un tub, el més gran i llarg, sense cap forat, que serveix per donar la nota tònica, greu i sostinguda, mentre sona l’instrument, per acompanyar la melodia del grall. Les xeremies s’adornen amb flocs, teles de colors, anells de metall brunyit i flors.
1.2Flabiol
Instrument de vent-fusta (bisell). És un petit instrument de fusta compacta, d’uns 24 cm de llarg, que emet sons molt aguts i pot donar totes les notes de l’escala, fent servir les dues mans. Té 5 forats a la part davantera i 2 o 3 a la de darrera
El flabiol es toca per la mateixa persona que toca el tamborino a la colla de xeremiers
1.3Flauta de Bec o Dolça
La flauta de bec, s’ha utilitzat recentment en música popular, ja que degut al seu so dolç i a la seva agilitat, ha donat millors possibilitats que el flabiol ( de menor tessitura i possibilitats tècniques)
2.INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ
2.1Tamborí
Instrument de percussió de so indeterminat. És un petit tambor de fusta flexible, de 25 cm de diàmetre i 21 de profunditat, que es penja verticalment, per mitjà d’una corretja, del braç esquerre o del dit petit del tamboriner el qual copeja amb una maceta que té a la mà dreta. Solen tenir una corda en contacte amb una de les membranes que vibra amb el repiqueig del tamborí. Al voltant té unes cordes que tensen les dues membranes.
2.2Castanyetes
Instrument de percussió de so indeterminat de fusta que porta el ritme dins la música de ball a Mallorca i Menorca.
2.3“Ximbomba” o Simbomba
Instrument de percussió de so indeterminat format per un còssil de fang tapat amb una pell de conill que té inserida en el seu centre una canya que es va fregant (amb la mà humida) produint el so típic que a vegades acompanya al glossat mallorquí.
2.4Guitarra de canya i ossos
Instrument de percussió de so indeterminat format per una filera de canyes que es frega contra una altra canya solta. Es penja al coll de l’instrumentista. N’hi ha d’os.
2.5Castanyeta de canya.
Instrument de percussió indeterminada format per una canya amb una obertura central i laminada en una part de la seva estructura.
2.6Altres: picarol, triangle, culleres, botella, ferrets
Tots aquests, instruments de percussió, molt usats per donat un toc de color tímbric a les cançons.
3.INSTRUMENTS DE CORDA
3.3Bandúrria
Instrument de corda pinçada de 6 cordes dobles que solen puntejar-se amb un plectre. És molt semblant també al llaüt encara que més petit. És típicament espanyol i la seva existència es remunta al s. XVI; no obstant això apareix en alguns països de Llatinoamèrica.
3.4Llaüt
Instrument de corda pinçada de 6 cordes dobles. Antigament tenia el màstil en angle cap enrera (ara rectes). Es toca al igual que la bandúrria amb un plectre.
3.5Guitarra
Instrument de corda pinçada. Té un cos pla i entallat, amb un forat rodó i un mànec amb trasts, al llarg del qual hi ha 6 cordes, subjectades a un extrem per clavilles de cargol i per l’altre a un pont aferrat a la caixa de l’instrument. Els dits de la mà esquerra de l’intèrpret pressionen les cordes en el trast adequat per a produir les notes dessitjades; els de la dreta premen les cordes (amb una pua o amb els dits)
3.6Violí
De recent incorporació a la música popular a mallorca, dóna moltes possibilitats, ja que el seu timbre empasta molt bé amb els demés instruments tradicionals.
3.7Guitarró
Instrument de corda pinçada. Petita guitarra de 4 cordes en forma de gota.
FITXA D’EXERCICIS
1.-Fes un esquema on s’hi reflexin les famílies d’instruments tradicionals i els instruments que les integren.
2.-Classifica els instruments tradicionals que has estudiat en les famílies i subfamílies del tema anterior.
3.-Explica la diferència entre una guitarra, un guitarró, un llaüt i una bandúrria.
4.-Fes un dibuix d’una xeremia indicant-ne les parts i la seva funció.
5.-Explica les diferents parts que tenen un tamborí i una ximbomba.
sábado, 3 de julio de 2010
Il ballerino. Giovanni Giacomo Gastoldi.
Aquí teniu la peça que hem après i que hem fet en textura homòfona a 2 veus. Aquesta però és a 3 veus.
Projecte contra la contaminació acústica.
El proyecto titulado "LA CONTAMINACIÓN ACÚSTICA CAUSAL DEL DAÑO A LA SALUD PÚBLICA Y SU INCORPORACIÓN AL CÓDIGO PENAL EN CALIDAD DE DELITO", nació el año 2006 por la imperativa necesidad de proteger la salud de los ciudadanos que se ven afectados por los ruidos molestos y vibraciones (contaminación acústica), y ha sido necesario poner en marcha nuestro PLAN ESTRATÉGICO Y OPERATIVO que comprende: Investigar los efectos a la salud (2006), elaborar el Proyecto de la iniciativa(2007); teniendo como base códigos penales de otros países, hacer viable por la Oficina nacional de procesos electorales (ONPE); obtener el Kit electoral.(2007) y recolectar las firmas para hacer realidad esta iniciativa(2008).
Aquesta iniciativa es va dur a terme a Perú.
Aquesta iniciativa es va dur a terme a Perú.
La contaminació acústica.
Saps què és la contaminació acústica? Fixa't amb aquest exemple pràctic per entendre-ho. Series capaç de posar més exemples?
Guillaume Tell de Rossini
Aquí teniu l'obertura de l'òpera Guillaume Tell de Rossini interpretada per una orquestra un tant especial. Quin tempo o tempos hi posarieu? I quines dinàmiques?
Parado de Valldemossa
Aquest bolero és molt lent. Si haguéssim de posar una indicació de tempo podriem posar "Adagio".
Bolero de Ravel
Aquest bolero compost per Maurice Ravel està creat sobre un obstinat rìtmico-harmònic en el que el tema de la melodia va passant d'un instrument a un altre. La peça comença amb un pianíssim i acaba amb un fortíssim.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)